dijous, 17 de novembre del 2011

Crònica 5a jornada

Introducció


La pau havia arribat al litoral Icarià. Assegut a la meva cadira, mirant la llunyania, l'horitzó del nostre mar, fumant la meva pipa, tranquil·litat i solitud. El vent portava el so de la plaça del poble, rialles dels nens, discussions del mercat, el gong del campanar del poble; símbol inequívoc que per fi gaudíem de la vida nostra. Tot i així, continuaven havent rumors entre la població sobre futurs conqueridors que volien prendre'ns les nostres possessions. Feia una setmana es va albira un vaixell bàrbar d'un poble llunya, d'una petita illa italiana anomenada Picata. Tot i així, no es van apropar a les nostres costes; potser les nostres gestes havien arribat a les seves oïdes, i havien decidit posar rumb cap a un altres objectius.


El guerrers icarians continuaven la seva recuperació. Gran herois encara estaven convalescents, raó per la qual, el poble patia, i temia una altre batalla amb els mínims efectius. Així va ser que de la calma, tornaren els tambors de guerra; l'ésser humà mai estarà satisfet, porta la maldat dins seu, sempre mirant les possessions del que té al costat, sempre volent més. Tristos, amb l'estomac encongit, caminaren els guerrers icarians, que estaven disponibles, cap al front de la línia de defensa. L'enemic, guerrers del nord-oest d'Europa, de la regió d'extenses planures i gira-sols, les planures de Van Der Puntin, caminaren amb decisió cap a nosaltres. Homes eixerits, alts i amples ens miraren amb ferocitat. En aquell mateix moment, els nostres cors es van encendre i la nostra sang va comença a bullir (;)) amb efervescència; l'hora de la veritat acabava d'arribar, victòria o derrota, tot es simplifica a aquestes dues paraules.


VA DE PUNTIN – ELS ÍCARS 0-7



1a part


El partit ha començat, com passa moltes vegades en el “món del futbol”, amb el tòpic de <>. Això es tradueix en poc punx a d'alt per un cantó, i una mica de baixa tensió a la defensa. Tenien una forma de jugar lenta, a la qual ens em acomodat de mala manera. El Sunyer en aquest primer 5-7 minuts estava neguitós, tot i així, com gairebé sempre, ens ha parat dues o tres oportunitats clares del contrincant, clau en els començaments dels partits.


El primer gol, ha estat del Canals. Ha arribat després d'una passada de l'Ibán (sé em fa estrany parlar de mi, no m'acostumo) entre mig de tot el dispositiu defensiu rival cap al Sergi, que s'havia desmarcat bé i quedat sol davant al porter. El Sergi ha controlat, s'ha girat i xutat; el seu porter ben col·locat l'aturat. A llavors, el Canals atent, ha anat cap al rebot i la ficat a dintre, 0-1.


El segon gol, ha estat del Sergi. Bona jugada col·lectiva de passades, símbol de paciència i moviment. Al final d'una bona rotació, el Sergi ha agafat la pilota en una banda, ha marxat per velocitat d'un contrari i ha vist a l'Ibán desmarcat al costat del primer pal; li ha donat, i l'Ibán de primeres li ha retornat de paret invertida. Finalment el Sergi, ha fet un xut de primeres amb l'esquerre, molt bo, ficant-la dins. El porter no ha pogut fer-hi res.


El tercer gol, ha estat del Canals. Recuperació de la pilota de l'equip. Treu el nostre porter Sunyer cap al Canals, passada amb la mà forta i rassa. El Canals situat en una banda ha avançat una miqueta i ha fet un fort xut en diagonal cap al segon pal. Un altre gran gol, que el porter no ha pogut fer-hi res.


A mesura que ha anat avançat aquesta part, em millorat molt més el nostre joc. Hem tocat i defensat més bé. S'ha de comentar que el millor de l'equip contrari era el seu porter; molt bo, ha fet aturades de merit; sinó hagués estat ell, segurament que uns altres dos gols, o fins i i tot tres més, podien haver pujat al marcador.




2a part


En aquesta segona part l'equip perfecte defensivament. La clau ha estat, que em defensat conjuntament, és a dir, més ajuntats, tancant més els espais. En atac bé, com la primera part, de fet em realitzat més o menys les mateixes oportunitats.


El quart gol, ha estat del Sergi. Ha estat semblant al primer. S'ha ficat darrere dels defenses i el Canals li ha fet una passada forta, rassa i precisa entre mig del sistema defensiu. Així, el Sergi, ha fet el xut superant al porter un altre cop. El pobre porter ja feia mala cara, sens dubte, de l'equip contrari, és el que més s'ha empipat.


El cinquè gol, ha esta del Sergi. Jugada conjunta de l'equip; el Xavi li dóna una assistència al Sergi que li permet quedar-se sol davant al porter; el Sergi un altre cop defineix bé, cap endins de la porteria.


El sisè gol, ha estat de l'Oriol, amb ajuda inestimable (;)) de l'Ibán. Sens dubte la jugada rata i lletja del partit; l'arbitre no hauria d'haver donat gol (;)). Ha estat un rebuig defensiu, per part nostre. El Canals com un porc senglar, ha anat a per la pilota, i com aquells dibuixos mítics japonesos, ha saltat i voltat per l'aire, estirant la cama, a l'estil Chuck Norris i Jean Claude Van Damme; d'aquesta manera li ha sortit una semi-passada cap a l'Ibán, que ha anat com un esquirol, cap a la Pilota, i entre el porter que ha sortit i un defensa, s'ha fet un entrepà de cames i totes tocant-se entre elles; entre mig d'aquest orgia la pilota ha continuat el seu passeig-camí, tranquil·lament, per sota del porter fins a la línia de gol.


El setè gol ha estat del Dani. Un altre gol de jugada de combinació típica, molt sovint últimament, ja podríem batejar-la made in Ícars. L'Ibán que estava com a “cierre”, s'ha anticipat a l'atacant que es trobava d'espatlla a porteria, i que rebia una passada. Això ha permès un contraatac ràpid. L'Ibán ha anat cap al mig superant per velocitat a un contrincant i ha fet una passada cap el Xavi que corria la banda esquerre. Aquest, amb primer toc, amb l'esquerre, ha fet una passada de la mort perfecte per a que el Dani, que també estava corrent la banda contraria, arribés amb comoditat, i amb el peu dret amb l'interior fiqués la pilota a dins. El porter d'ells no ha pogut fer-hi res, s'ha quedat mirant, desesperat , i possiblement marejat pel joc ràpid i col·lectiu de primer toc del nostre equip.



Anècdotes del partit:


En un sprint un jugador del Puntin, s'ha trencat, l'isquiotibial o el famós bíceps femoral. L'esprint l'ha fet amb el Canals; el pobre ha intentat igualar la seva velocitat, i aquest ha estat el seu resultat. Això és indicatiu clarament que estem molt bé de forma, tots nosaltres.


La discussió del Dani amb l'arbitre, o més aviat el contrari, sobre l'estat de la pilota. Hem jugat quasi tot el partit amb la nostra que anava molt, molt millor. Sabia decisió de fer el canvi.


Han estat 40 minuts de partit i no ens han fet cap falta. Llei de Murphy, karma, yin o yang, el que vulgueu, tant preparar la nostra tàctica de falta que al final res de res. El pròxim partit, esperem amb ànsia poder portar-la a la pràctica.


Després de milenis, el Sunyer ha pogut tancar el partit amb la porteria a 0 gols. Felicitats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada